Barcelona, 11 d’octubre de 2022
D’Aquest treball de Fanny Nusbaum, doctora en psicologia, investigadora en neurociències i directora del centre PSYRENE; d’Oliver Révol, Neuropsiquiatre, psiquiatre infantil i cap del centre de trastorns de l’aprenentatge de l’hospital neurològic de Lió; i de Dominic Sappey-Marinier, cap del departament de ressonància magnètica de CERMEP, professor de biofísica a la Facultat de Medicina de Lió-est i investigador en imatge mèdica al Creatis de la Universitat Claud Bernard-Lió1, em va suscitar interès per molts motius, però el principal i el que més em va sorprendre, és que un any abans havia arribat a conclusions similars:
De treballs com aquests no n’abunden gaires i sustentar-lo amb tecnologia d’imatgeria mèdica per ressonància magnètica funcional (IRMf) crec que li atorga un plus d’interessant, saben, però, que es tracta de tècniques incipients no intrusives que encara els queda recorregut per ser validades per la comunitat científica internacional. En un tema tan espinós i enrevessat com és parlar de la psique humana o d’»intel·ligència», no poden faltar detractors. Per tant, assolir quotes d’alta fiabilitat necessitarà altres treballs que repliquin aquest i vagin corroborant el que molts, sigui per experiència pròpia o bé per experiència professional treballant amb el col·lectiu, hem arribat a conclusions similars.
Sigui com sigui, els correlats s’adiuen amb l’observació efectuada i amb l’experiència tant clínica com educativa de la població anomenada «superdotada», «d’Altes capacitats intel·lectuals», «zebres», etc., de forma que cada cop queda més clara i concisa la seva conceptualització.
En aquest treball, els autors, han cregut convenient cercar un nom que s’ajusti més a la realitat i alhora més científic, anomenant-los «Philo-cognitifs», és a dir, Filo cognitius, on argumenten el següent:
“ (…) que de philo-cognition (philo: – interès marcat per a… -; cognition: – conjunt d’operacions mentals conscients i no conscients -. Que en efecte, designa un interès pronunciat (o fins i tot una profunda necessitat) i una capacitat superior per la mobilització massiva del pensament a través de tres processos principals: el raonament actiu i compulsiu (hiperespeculació), sensibilitat i alerta (hiperacuïtat) elevades i pensament automàtic i analògic (hiperlatència) massa desenvolupat. Però el prefix «philo» també fa una referència a una necessitat permanent de reflexió filosòfica, és a dir, per qüestionar els principis existencials principals per a l’home en el seu entorn, en les seves relacions amb els altres, en el seu lloc al món, amb un univers metafísic o enfocament espiritual.» […]
Nusbaum resumeix les funcions d’aquesta forma:
- » Hiperespeculació (xarxa executiva): reflexió, extrapolació, control i arborescència conscient.
- Hiperacuïtat (xarxa d’atenció): emocions, sentit, propiocepció i pressentiment.
- Hiperlaténcia (xarxa per defecte): memòria episòdica, simulació mental, projecció alternativa i arborescència inconscient.»
Infereixen que ajustar unes particularitats psico conductuals determinades com aquestes pot comportar simptomatologia pròxima a possibles trastorns. I una d’aquestes característiques que sens dubte identifica al col·lectiu «una necessitat gairebé compulsiva de pensar i raonar-ho tot (fins i tot banalitats) com si es tractés d’una necessitat «vital»» es presenta com un tret característic i paradigmàtic.
Estar en disposició d’aquesta capacitat cognitiva en rebre i percebre la informació, per disposar d’una hipersensibilitat sensorial i emocional elevada, amb un funcionament de les tres xarxes d’alt nivell d’atenció, executiva i per defecte, aquestes darreres en oposició (Nusbaum et al. 2019) pot implicar “un difícil ajust amb l’entorn”, el resultat: un estat hiperconscient.
Per tant, podríem arribar a concloure que conceptualitzar i afavorir un model intern de comprensió i interpretació de la realitat pot convertir-se en una veritable necessitat del mateix cos, aconseguir-ho, hauria de ser el propòsit.
Ferran Casadó Alsina
Emprenedor, autodidacta, pintor, pensador, educador no formal i investigador de la vida.
Barcelona, 11 d’octubre de 2022
Bibliografia
2.https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fnins.2017.00173/full
Gifted_Adults 